Fins fa pocs anys, la principal activitat econòmica de les Illes Canàries era l’agricultura. Avui en dia, l’economia canària es caracteritza pel progressiu domini del sector terciari per sobre els altres sectors econòmics.
En l’actualitat, el 74’6% de la riquesa de les illes prové del sector terciari, fonamentalment pel turisme i les activitats relacionades amb aquest.
Sector primari
Les activitats del sector primari dominaven el total de l'economia fins a mitjans del segle XX. Però a poc a poc va anar reduint la seva importància econòmica i la gent que treballava en aquest sector es va anar desplaçant cap a sectors com el turisme, la construcció i altres serveis.
Agricultura
La terra de conreu només ocupa el 10% de la superfície de les illes, a causa de l'extrema aridesa d'algunes zones. La major part dels cultius són de secà (ordi, blat, vinya i patates o papes, de les quals s'obtenen moltes varietats). Els cultius de regadiu són especialitzats i estan dirigits a la comercialització a la resta d'Espanya, els més estesos són plàtans, tabac i tomàquets. En els darrers anys s'ha iniciat l'exportació de fruites tropicals (alvocats, pinyes o mànecs) i altres cultius d'hivernacle.
Ramaderia
La ramaderia és molt escassa, a causa de l'escassetat de pastura. Només pot destacar el bestiar cabrum que es destina bàsicament a l'elaboració de formatges.
Pesca
El sector pesquer sempre ha estat en segon pla respecte a l’agricultura. La pesca canaria només es sol consumir a la regió. Molt poca d’ella es transforma o es congela per l’exportació o la venda a la península. Malgrat tot, és la segona regió pesquera espanyola amb més de 100.000 tones de captures a l'any.
Sector secundari
La indústria canària està lligada al sector agroalimentari (elaboració de begudes, conserves, etc). La indústria més important en els últims 50 anys és la fabricació de cigarrets negres i cigars purs, encara que ha patit un lleuger retrocés en els últims temps.
La instal·lació industrial més gran de la regió és la planta de refinat de petrolis que l'empresa CEPSA té a Santa Cruz de Tenerife, és la de major capacitat d'Espanya i proveeix nombrosos clients, entre els quals hi ha alguns països africans. Altres indústries que tenen importància en la indústria canària són la de l'energia i les potabilitzadores.
Aquest sector ocupa un paper molt destacat per la forta expansió que ha tingut en les últimes dècades el sector turístic.
Així mateix, el turisme ha suposat tornar a donar vida a les poblacions de la costa i la creació de grans complexos turístics (platja dels Cristians o de les Amèriques a Tenerife o Maspalomas a Gran Canària, entre d'altres).
Actualment hi ha aproximadament 44.000 establiments hostalers, dels quals una bona part són hotels, amb unes 230.000 places. Les illes de major activitat turística són Gran Canària, Tenerife, Lanzarote i, últimament, Fuerteventura. Hierro, Gomera i Palma amb prou feines participen d'aquest fenomen. La major part dels turistes són espanyols (30%), seguits d'alemanys i britànics.
Les comunicacions interiors de totes les illes es desenvolupen per carreteres.Tenerife i Gran Canària han desenvolupat un sistema d'autovies que ha canviat l'espai i ha facilitat les comunicacions. La resta de les illes segueix tenint una deficient xarxa viària.
El transport aeri ha tingut un ràpid creixement. Els vols interiors són freqüents i molt utilitzats pels habitants de totes les illes, a excepció de la Gomera que no té aeroport i es comunica amb Tenerife a través d'un ferri. L'illa del Hierro admet un trànsit d'avions molt petit, de manera que només es pot comunicar a través del transport aèri amb les altres illes. Els principals aeroports són el de Gando (Gran Canària) i els dos de Tenerife (Los Rodeos i Reina Sofía, anomenat habitualment el del Sud).
El comerç marítim és molt important ja que quasi la totalitat de les mercaderies importades o exportades es transporten per vaixells de càrrega en els principals ports. Els més importants són el de Santa Cruz de Tenerife i el de Les Palmes de Gran Canària. L'activitat comercial es veu afavorida pel règim especial duaner.
Referències bibliogràfiques
Referències bibliogràfiques
- Gran Enciclopedia virtual Islas Canarias. (2011). Natura y Cultura. Recuperat el 8 de novembre des de http://www.gevic.net/info/contenidos/mostrar_contenidos.php?idcat=21&idcap=151&idcon=594
- Tenerife Guia Tursitica. (2011). Sectores económicos de Tenerife y Canarias. Recuperat el 8 de novembre des de http://www.tenerifeguiaturistica.com/datos/economia.php